☆゚.*・。゚.*・。゚☆゚.*・。゚☆゚.*・。゚ Una vegada triades les pedres finals de Jaspi paisina i hiddenita i, encara que, en algun moment, ens semblés que, estèticament, potser podien ser incompatibles… aquestes dues estaven predestinades a trobar-se i formar un tot. Fins arribar a fer-les trobar… vam remoure-ho tot! Però en veure-les i posar-les una al costat de l’altra… ja no hi havia cap dubte, oi @iki222 ?, EREN aquestes! (。•̀ᴗ-)✧.
Després va venir el disseny. Quins metalls hi havien de ser i quins no. De quina manera els introduíem. Quines formes utilitzavem per significar quines coses… Tot això ens va portar temps (li agraeixo muntanyes a la Cris per la paciència!). Però els projectes amb un Perquè, amb una Raó de ser, amb una Història, amb Cor i amb Ànima… són com un ésser viu: necessiten començar com això, com un projecte. Després necessiten d’una gestació, els cal un temps per formar-se. I finalment…resulten!(◍•ᴗ•◍)✧*
Entremig, qüestions més pràctiques: originalitat, poca simetria, que fos còmode de portar, que si en algun moment no es podia posar pel cap, hi hagués la possibilitat d’una tanca per davant… A partir d’aquí, és el seu torn! Ser allò per al que ha estat creat! (。•̀ᴗ-)✧•́ ,。:゚`;。✧*☆゚.*・。゚´°̥̥̥̥̥̥̥̥。:゚。;´*˘*.。*♡。:`。☆。