JO ｡ YO ｡ ME ｡ MOI
(el que seria “sobre mi”)
Acuari!
Sí, sí, passant els anys me n’adono que sóc Acuari 100%!. Cada cop més!.
Que sempre he creat, que sempre he utilitzat les mans i la imaginació (en tinc moltíssima!). Que aquestes dues característiques, combinades,…. em permeten arribar fins l’infinit!. Crear joies, crear roba, crear pastissos… però tot, tot això que faig, sé que és per a que estiguin contents els qui sou al meu voltant. Treballo per a això.
Exploto al màxim la meva empatia per saber què pot fer feliç a l’altra persona. Provo d’endevinar-ho. Parlo amb vosaltres, escolto les vostres explicacions, les històries que em conteu (de vegades, mentrestant us escolto, ja estic imaginant!) i intento que tot sigui un treball conjunt. Que hi participeu, que ens divertim, que cada joia sigui vostra, única, que tingui connexió amb vosaltres, un perquè, un motiu, una història. Que un trosset de la vostra ànima, de la vostra imaginació i del vostre cor també hi hagin participat. Sols així, la joia que fem, serà “vostra”. Una part de vosaltres. Única. Sempre ho dic, de la mateixa manera que cada persona és única, diferent i especial, cada joia també ho hauria de ser.
(Podria explicar-vos moltes altres coses sobre mi (se suposa que aquest és l’apartat on fer-ho!), però crec que si doneu un tomb per EmBruix, entreu als diferents espais d’aquesta web, xafardegeu i interaccioneu tot el que vulgueu (no cal ni dir que, en qualsevol moment i per a qualsevol qüestió que us vingui al cap, em podeu preguntar lliurement!)… em podreu conèixer bé!.)
Salut i imaginació!
Emma
La meva història... Món EmBruix
Aquí trobarás...
El meu compromís o full de ruta
Filosofia Slow Made, compromís social, les actuacions que pot fer EmBruix per contribuïr a causes socials, etc.
Si hi haguéssim de posar etiquetes, serien…
A better world?
Ideals, el món ideal, el món que vol EmBruix
En aquesta “línia de vida” seria molt fàcil anar nombrant, cronològicament, fets i fites de la meva biografia… prefereixo apuntar-hi fets importants. Que jo pensi que són importants. I que, siguin del caire que siguin, segueixin formant una línia de vida… una vida.
EmBruix Joies segueix la filosofia de l’slow made.
L’slow made és un moviment sorgit a França l’any 2012, de la mà d’en Marc Bayard, crític, historiador d’art i comisari d’exposicions, i recolzat per entitats públiques franceses com el Mobilier national et l’Institut national des métiers d’art.
El moviment té com a objectius reflexionar, concienciar i promocionar els oficis creatius acomplint sis valors: la investigació, el gest, la pràctica, la transmissió, l’apropiació i el preu just. L’slow made, contrariament al model actual de consumisme, proposa un model de consum durader i responsable, produir menys i millor (en contraposició a l’actual obsolència programada dels objectes) . També cerca revaloritzar un desenvolupament pacient, on el temps emprat en tot el procés de disseny, creació i fabricació d’un producte sigui realment conegut i tingut en compte. Slow made significaria també “fet amb el temps necessari”.
En aquest sentit, EmBruix Joies, vol treballar vers aquest objectiu.
El de la joieria no és sols un ofici. És un art. És una disciplina. Un artesà joier primer imagina, després dissenya i, finalment, fabrica. Això explicat d’una manera molt sintètica. La veritat és que, dins d’aquestes tres passes, i entre elles, hi ha moltíssimes més feines i detalls que el joier ha de dur a terme. Ha de gestionar, comercialitzar, vendre, fer relacions públiques, publicitar, etc. I primer, primer de tot ha de tenir un ofici, ha d’haver après un ofici. Això implica temps i tècnica. I tot això té un valor. Quan un joier artesà presenta una joia.... tot això anterior... hi és a dins. És per totes aquestes raons que una joia ha de ser feta “amb tot el temps necessari”. És per això que hem de revaloritzar el temps emprat per fer qualsevol cosa.
Jo, com a EmBruix Joies, dedico a una joia, a un projecte, tot el temps necessari per fer-la. Per imaginar-la, per parlar-la amb el client, per dissenyar-la, per tornar-la a comentar, per triar quina o quines tècniques empraré per fer-la, per informar-me i formar-me si vull emprar-ne alguna que encara no conec i que m’és necessària per a la joia que vaig a fer, per fabricar-la, per presentar-la com voldria jo mateixa rebre-la.... Tot això vol temps. Però és el temps NECESSARI perquè aquella joia sigui el que jo i el client volem que arribi a ser.
Jo, com a EmBruix Joies, no compto les hores. No sóc una màquina que facturi per hores. Jo destino a una peça o joia les hores que ella em demana o necessita. Tornem-hi... El temps NECESSARI.
Jo, com a EmBruix Joies, considero que hi ha un preu just. Que és veritat que una peça o joia feta a mà, amb unes hores de dedicació (no sols hem de tenir en compte el temps de fabricació, també el temps de gestació, de disseny, etc, també el fet de que serà peça única) sempre tindrà un preu més alt que una joia feta en sèrie, igual a cent mil d’altres. Però que serà un preu just, ajustat. Que els materials, els serveis afins que s’hauran utilitzat, hauran estat també valorats. I que tothom que hagi format part d’aquesta cadena de treball haurà estat remunerat d’una manera justa i valorada.
I jo, com a EmBruix Joies, com que considero que tinc la sort de treballar en un ofici que, per mi, no és un treball, crec que el meu objectiu no és “fabricar” una joia a canvi d’una transacció econòmica. Evidentment, vull guanyar-me la vida, tenir el necessari per poder viure. Però el just per poder viure, i el que sigui just per a que, el màxim possible de persones, puguin gaudir de joies sortides de les meves mans. Poso per davant el fet de poder “treballar” fent allò que més m’agrada. I poder-ho fer destinant, a cada treball, el temps (tornem-hi) NECESSARI i que em permet gaudir del procés de fer la joia (sempre ho he dit, no és el destí, és el trajecte). Solament amb això, ja em sento molt ben pagada!.
He comptat que, durant aquests anys, hauria de donar les gràcies a, com a mínim, quinze persones. Quinze professors que, des de que vaig començar a fer joies, han tingut la generositat de compartir els seus coneixements. Dic com a mínim, perquè, a part d’ells, n’hi ha d’altres que també m’han ensenyat altres tècniques útils en joieria, però que potser no han estat les més capdals per a desenvolupar aquest ofici. De tots he après, a tots els dec el que sé d’aquest ofici. No és meravellosa aquesta transmissió de coneixements?.
Sinèrgia: és la integració d’elements que fa com a resultat quelcom més gran que la simple suma d’aquests elements, és a dir, quan dos o més elements s’uneixen sinèrgicament, creen un resultat que aprofita i maximitza les qualitats de cadascun dels elements.
Una bonica manera de contribuir a un món ideal és poder crear sinèrgies. És intentar que amb els nostres actes puguem beneficiar a altres persones o negocis que, a nosaltres, també ens beneficia que continuïn actius.
Botigues, proveïdors d’eines i productes que utilitzem cada dia. Sense la voluntat de voler perjudicar a ningú, EmBruix Joies adquireix els recursos i consumibles en botigues i negocis locals. El màxim de km0 possible!. Això no vol dir no poder accedir a proveïdors que potser estiguin una mica més allunyats i amb els que hi has de tenir una relació més... online. Però sempre dins els paràmetres de comerç no invasiu ni de grans plataformes que no concordin amb la nostra manera de fer respectuosa amb el teixit comercial local.
Les sinèrgies també es poden crear amb altres artesans. Entre tots hem d’intentar arribar a un teixit col.laboratiu. Tot el que els pugui beneficiar a ells, serà bo per la resta!.
El meu Nº de col.legiat es el 03681.
També tinc concedit per la Generalitat de Catalunya, el Carnet d’Artesà professional i amb tot el que això implica.
El carnet d’artesà/ana és una acreditació voluntària, expedida per la Generalitat de Catalunya, que pot sol·licitar qualsevol persona física que desenvolupa la seva producció artesanalment com a reconeixement del domini tècnic, de qualitat i disseny d’un o més oficis.
El resultat ha de ser un producte artesà local, individualitzat i realitzat amb matèria primera natural o matèria industrial reciclada que combini la tècnica, la tradició i/o la innovació, i que en cap cas sigui susceptible d'una producció industrial, totalment mecanitzada o en grans sèries, per a la seva comercialització.
